Imatge curiosa a Destino Final 1
Fins fa poc em negava a veure qualsevol pel·lícula de la sèrie: Destino final, però el meu germà me’n va fer propaganda i ara hi estic totalment enganxada! De moment he vist 3, de les 5 pel·lícules existents.
El pitjor de tot, és que totes segueixen el mateix argument: Un grup d’amics ha de fer un viatge o una excursió i un d’ells preveu que hi haurà un accident. Aquest intenta salvar als seus companys, però la majoria mor a l’intent. Els que han quedat vius aniran morint un a un de forma tràgica i gore. Ja està, no té més. Però m’ho passo teta intentant endevinar la forma com moriran.
El diumenge passat estava mirant Destino Final 1 (rodada l’any 1997) i em va sobtar una escena curiosa. Un dels protagonistes fa el següent:
1) Veu a les notícies la imatge de trajectòria d’una explosió
2) D’alguna forma que encara no entenc aconsegueix posar la imatge a l’ordinador. Fins aquí d’acord.
3) El més surrealista: Obre la imatge amb el paint per poder calcar la imatge en un paper!!! El paint, per favorrrt! Hi ha res més cutre?¿?¿
I pensar que això a aquella època deuria ser totalment modern i impensable…
No, no tinc un smartphone
El meu mòbil és vell. Té pantalla en color, però no pot considerar-se d’última generació. Això sí, funciona a la perfecció per a dues coses bàsiques: Trucar i enviar missatges. Ah, i no tinc el patiment constant de pensar: “He perdut el mòbil?¿? Si trec el mòbil aquí veuran que és nou i potser me’l voldran robar!”.
Actualment tothom té un mòbil d’última generació. Pots enviar guatsaps, mirar el correu electrònic, enviar fotos a facebook, mirar quins comentaris t’han posat a la foto que acabes de penjar, tornar a mirar si algú t’ha comentat… Es poden fer un munt de coses! Peeeerò, la comunicació entre aquests mòbils i mòbils com el meu és impossible.
Exemple 1: Quan truco a algú, a vegades em despengen i em tornen a penjar immediatament. Insisteixo i torno a trucar però el mòbil apareix no-disponible. Al cap de 10 minuts em truquen i em diuen: “Ei, és que quan m’has trucat estava jugant a un joc. Se m’ha penjat el mòbil i no hi havia forma de reiniciar-lo”.
Exemple 2: Envio un missatge sms a algú fent una pregunta i rebo resposta passades 5 hores. El motiu? Com que el mòbil està tot el dia notificant avisos de facebook, correus de spam i actualitzacions de jocs, la gent se’n cansa i no mira el mòbil. Això sí, quan estan entre amics és el primer que treuen de la butxaca!
D’acord, ho admeto, tinc ganes de tenir un mòbil d’aquests, però per motius (que no són de permanència) encara em falta més de mig any per tenir-ne un. I què passarà llavors? Doncs que la gent tindrà un mòbil d’un o dos anys d’antiguitat i jo tindré l’últim dels últims models amb Android i el refregaré per la cara a tots els que m’han tractat de tonta per no aprofitar les ofertes de Yoigo. [riure malèfic].
Incís: Als que tenen iphone no els diré res, pobrets. Prou pena tenen. Android acabarà dominant el món!
(el post ha estat escrit prèviament a la mort de'n Jobs. Hi ha qui el califica de geni, per mi era un criatura amb pataletes pròpies d'un nen petit)
Sóc molt mala persona!
Aquesta tarda he sortit a comprar i, a mig camí, m’he topat amb voluntaris (o no) de la ONG Metges sense Fronteres.
Un voluntari argentí m’ha parat per començar-me a explicar totes i cada una de les bones accions que realitza la ONG. D’acord, me les he cregut, però l’he hagut de frenar per dir-li: “Perdona, per estalviar-te temps ves a la part on em demanes la contribució econòmica, que llavors ja et podré dir que no m’interessa”. Com a bon argentí ha tornat a engegar el rollo posant ullets de peneta. En realitat no l’escoltava, només contava cada quants segons li sortia un capellà de la boca.
També li he demanat que m’expliqués si hi havia altres mètodes de col·laborar on no hagués de donar cap número de compte, però es feia el longuis i només em deia que si em feia sòcia, a part d’estar ajudant a molta gent i blablabla, em faria dos petons de l’alegria (a les galtes).
La conversa ha derivat en que, com que no tenia el número de compte a mà no podíem seguir amb la xerrada. Però ell ha respost que, si prenia nota de les meves dades, al vespre em trucaria per a que li completés les que faltaven. Li he donat un nom, un DNI i un telèfon fals. Ell ha seguit dient que a partir d’ara els meus diners es podrien destinar a bones obres i jo li he contestat: “Oh, sí! Ara em sento més bona persona!”.
Finalment li he reclamat els meus dos petons que em devia i me n’he anat amb un somriure malèfic tot dient: “Adéu, bona sort!”. No vull saber la cara que posarà quan truqui i vegi que el número de telèfon era fals.
No tinc res en contra les ONG, i encara menys en contra dels argentins (encara que reconec que són una mica plastes), però em creen desconfiança aquestes coses. Tenia temps, i un dia una mica esquerp, així que suposo que els remordiments ja em sortiran demà. De totes formes, conec altres formes d’ajudar, i penso que amb un número de compte corrent no se solucionen les coses.
Nou disseny per al bloc
Quin desastre! Feia temps que temia per la vida del meu bloc a blocat però jo, tossuda i estúpida, hi seguia fidel.
D’un dia per l’altre van avisar per correu electrònic que migrarien tots els blocs a wordpress sense conservar-ne la plantilla. No, la plantilla no! Si d’alguna cosa peco com a programadora és de tornar-me boja a l’hora de canviar els colors i les imatges d’una plantilla.
D’acord, l’activitat últimament era inexistent, però el bloc amb el seu disseny me l’havia fet molt meu. Que són més de 500 posts!
En fi, no sé de què em queixo tant ara que per fi he aconseguit refer-lo. De fet, m’agrada molt més així, encara que queden petites cosetes per arreglar-hi.
El més destacable és que l’adreça ha canviat completament i, a la vegada, l’adreça per a subscriure-s’hi via RSS. A partir d’ara:
La propaganda electoral de Barcelona a TV3 és excessiva
Estic farta de veure com TV3 es pensa que Barcelona i Catalunya són el mateix. Quina importància tenen per a mi les eleccions d’una ciutat que no és la meva?
Oi que Catalonia is not Spain? Doncs que s’apliquin el mateix entre Barcelona i Catalunya, hombre!
Conec poca gent a qui li agradi tant la política com per empassar-se un debat o una entrevista política de cap a peus. Per tant, ja que tenim 4 canals relacionats amb TV3, cal que modifiquin l’horari de programes com Crackòvia o l’Apm per un espai polític? Doncs pel què es veu, la broma durarà tota la setmana.
Per no parlar de la durada dels anuncis! Si no en teníem suficient amb la publicitat que ens ofereix una televisió pública, només ens faltaven els 5 minuts adicionals d’espais electorals. Es necessari, sabent que dies abans de les eleccions tots els alcaldables són iguals d’empalagosos?
Ja en tinc prou amb els polítics de la meva ciutat, que a més a més he de topar-me amb els de Barcelona. Si us plau, apreneu-ho d’una vegada: Barcelona is not Catalonia!